diumenge, 19 de novembre de 2017

CONCERT DE VIDA










Dibuixes l’horitzó,
prenyes el cel de llum,
en la proximitat
més propera, tot
és caliu, em recites
per tot el cos, fins
que em sembres a l’ànima...

Ets l’onatge que
sempre em fa
navegar a Tu.

La teva mirada
sempre és jardí
de sentiments,
emocions sense miopia.
A quatre mans
som simfonia.
Concert de Vida.

2 comentaris:

  1. Aquests vespres de tardor, en què el fred convida al recolliment i la nostàlgia, m'ha estat grat retornar a aquest espai on fa anys havia gaudit de bona poesia i bons records. Visible o invisible, que no manqui mai la poesia ni la remor de la seva música!

    ResponElimina
  2. Una preciosa simfonia aquesta que és compartida...Que aquest caliu no s'apagui mai!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina